Història del nostre club

Socis fundadors, president i ex-presidents/es i respectives juntes directives, autoritats, socis del CER, escalencs i amics, benvinguts a aquest acte d’homenatge als socis fundadors.

Permeteu-me començar amb una referència obligada a la persona d’en Josep Vilabrú, que ens va deixar ara fa una setmana. No es pot escriure la història recent de la nostra vila sense tenir present la figura d’algú que tant ha aportat en els àmbits de l’esport, la cultura i el lleure. Col·laborador infatigable, sempre amb rigor i ben documentat, sens dubte hauria estat la persona idònia per presentar un acte tan entranyable com el d’avui, com tantes i tantes vegades va fer.

Entrant ja en matèria, personalment em fa una il·lusió especial que aquest acte es dugui a terme al mateix lloc on, fa poc més de 30 anys, se celebrava el 25è aniversari del CER com a club federat de tennis taula, els mateixos anys transcorreguts des que es va aconseguir l’ascens a la Divisió d’Honor els dies 30 i 31 de maig de 1992 a Almeria, l’èxit més rellevant del nostre club fins a la data, amb Quim Ballesta de president.

Amb la temporada 2023–2024 enfilem ja la número 57 com a club federat, de les quals 28 han estat a la màxima categoria estatal (actualment, la Superdivisió) i només 4 a Divisió d’Honor, després de perdre la categoria. Està aviat dit.

No s’hauria aconseguit tot això —està clar— si la nostra entitat, el CER, no hagués vist la llum aquell ja llunyà 1966, amb una primera junta formada pels 19 socis fundadors abans esmentats. Per tant, el reconeixement més sincer i més entranyable per a tots ells i, per extensió, per a tots els presidents i juntes directives del CER al llarg de tots aquests anys. De la gran feina que han fet, difícilment se’n pot tenir una idea aproximada si no s’ha viscut en primera persona el dia a dia a la junta del club.

Això, pel que fa a l’entitat. A nivell esportiu, ens equivocaríem de ple si només tinguéssim en compte l’actual situació del primer equip a la Superdivisió, amb uns resultats i uns èxits notables.

Ens hem de remuntar al 17 de desembre de 1967, dia en què es va inaugurar oficialment, al 3r pis del bar del Pelly, el local que podríem considerar com el dels inicis del CER com a club federat.

Molts records, moltes anècdotes i totes les històries que vulgueu: del Pelly a l’actual local de la sala polivalent, passant per una llarga i memorable estada a la seu social del CER, el Centre Cultural Municipal Xavier Vilanova, inaugurat oficialment el 9 de febrer de 1975.

Pel que fa a la competició, a més dels partits oficials a nivell provincial, es va començar a participar a Segona Nacional a finals dels anys setanta i principis dels vuitanta amb jugadors com Joan Sués, Manel González, jo mateix i els enyorats i recordats Josep Lluís Bofill “Taca” i Francesc Moner “Xillu”.

Sens dubte, al llarg de tots aquests anys tant el CER com el mateix tennis taula han passat per moments delicats, en què la continuïtat no estava gens garantida. Per això cal valorar l’esforç enorme de presidents i juntes del CER i dels delegats de tennis taula per no haver abandonat mai l’entitat, tot i els períodes complicats.

En el cas concret del tennis taula, cal destacar la creació d’una nova junta amb l’especial implicació d’ Joan Farràs i la resta de components: David González, Joan Sués, Sergi González, Lluís Salart, Ramon Balagué, Cathy Tourneroche i Salvador Simon. Es tracta, bàsicament, de dotar l’entitat d’una estructura de club repartida en diferents àrees de treball.

Sens dubte, és una notícia extraordinària, no només perquè allibera en part la feina del delegat actual, David González, sinó també perquè permet atendre millor les necessitats d’avui, pròpies d’un club que s’ha fet gran i que competeix a alt nivell, havent fet clarament un pas endavant.

No voldria acabar sense deixar constància d’uns quants noms propis, només alguns, al marge del primer equip, actualment participant amb un èxit sorprenent en competicions europees. Qui ens ho hauria dit fa més de 50 anys?

Em refereixo als excel·lents resultats aconseguits, els darrers anys, a nivell català i estatal en les categories inferiors, per part dels jugadors del CER Íker González i Norbert Tauler.

Tampoc no podem passar per alt la recent consecució del campionat d’Espanya de veterans de més de 65 anys per part d’en Joan Sués, així com la trajectòria de l’àrbitre internacional Salvador Simon, sempre estretament vinculat a la nostra entitat.

I, finalment, una menció molt especial per a en Daniel Sabrià, “en Dani”, tot un home de club que ha fet pràcticament de tot: delegat, entrenador, jugador, etc. Molt merescudament, rebia el 17 de juny de 2011 la Medalla de l’Esport de les comarques gironines.

Moltes gràcies per la vostra atenció.